A mitjan anys 70, SEAT va crear un esglaó superior de monoplaces amb la Fórmula SEAT 1800, pensada per donar continuïtat als pilots que s'iniciaven en la Fórmula SEAT 1430. El Selex ST-4 va ser el més popular de la nova fórmula, propulsat pel motor de doble arbre del SEAT 132-1800.

La Fórmula SEAT 1430 havia nascut el 1971 com a categoria d'iniciació a les competicions de monoplaces en circuit. Durant el tercer any d'activitat, SEAT va pensar a crear-ne una de superior, per tal que els pilots formats en la F-1430 poguessin prosseguir el seu perfeccionament i progressar cap a la competició internacional.

Inicialment, el motor triat per a la nova fórmula era el SEAT 1600 de doble arbre del SEAT 132-1600 i del 1430-1600. Tanmateix, al final es va optar per la versió 1800, més potent i que també es feia servir en la gamma del SEAT 132 (també en el SEAT 124 Sport 1800). Així, la F-1800 havia de ser una nova fórmula amb les prestacions de la categoria internacional Fórmula 3.

Igual que en la F-1430, SEAT va dur a terme una important aportació per a facilitar la participació en el nou campionat. Els pilots rebien de franc un motor SEAT 1800, a més del conjunt d'embragatge i caixa de canvis Hewland amb autoblocant, una autèntica transmissió de competició. A més, la F-1800 oferia uns premis sucosos.

El fabricant barceloní de monoplaces Selex, que ja era el més actiu i reeixit de la F-1430, va ser el més matiner, i per a la primera carrera de 1974 ja tenia 15 unitats a punt del Selex ST-4 de Fórmula SEAT 1800, dissenyat per Jaume Xifré. Era un monoplaça amb solucions tècniques molt avançades i materials de gran qualitat. El xassís era monocasc, amb disseny de falca i radiadors laterals, mentre que el seu gran rival, el Martini francès fabricat sota llicència per Flash Montlhéry a Sant Cugat del Vallès, encara era de xassís tubular.

A més de vendre xassissos a pilots privats, Selex disposava d’un equip semioficial, per tal de provar i desenvolupar el cotxe en competició. Amb els colors de Bendibérica, els pilots eren Salvador Cañellas i Javier Juncadella. Cañellas, campió de la F-1430 el 1972, va ser el vencedor de la primera carrera disputada de la Fórmula SEAT 1800, el 19 de maig de 1974, mentre que Juncadella va ser el campió aquesta primera temporada, gràcies a la seva regularitat.

La Fórmula SEAT 1800 es va celebrar durant tres temporades. En la primera carrera de 1975, Cañellas va marcar la posició preferent amb la versió evolucionada del Selex ST-4, ara amb un morro ample que allotjava el radiador davanter, modificacions que s'adaptaren també en els ST-4 existents. Però una sèrie d'abandonaments el van dur a deixar la F-1800 per a centrar-se en els ral•lis amb l'equip SEAT Competición.

Així, les dues temporades següents, 1975 i 1976, el campió de la Fórmula SEAT 1800 va ser Kuru Villacieros, que el 1973 havia estat el successor de Cañellas en el palmarès de la F-1430, amb un Martini. El 1977 ja no es va organitzar la F-1800, però SEAT va continuar oferint suport als pilots que feien servir els monoplaces de F-1800 en les curses de muntanya.

En resum, la Fórmula SEAT 1800 va ser tota una fita en la història de l'automobilisme espanyol, com una “fórmula de perfeccionament” equiparable a la Fórmula 3 internacional, de la mateixa manera que la Fórmula SEAT 1430 va ser una valuosa escola d'iniciació a la competició de monoplaces. En tots dos casos, Selex va ser el fabricant de xassissos més famós, amb els monoplaces dissenyats per Jaume Xifré i posats a punt per Salvador Cañellas.

La Col•lecció de SEAT HISTÓRICOS ja comptava amb dues unitats de la Fórmula SEAT 1430, un Cordobán i un Selex ST-5. Per a commemorar el 50 aniversari de l'estrena de la F-1800, l'equip de la Nau A-122 va restaurar una unitat del Selex ST-4 de F-1800, amb les especificacions i decoració de l'equip semioficial Selex Bendibérica de 1975 i el número 1 usat per Salvador Cañellas.