El SEAT 132 va ser el successor del 1500 com a berlina de representació en la gamma SEAT. La primera sèrie del 132 es va presentar l'abril de 1973 i es mantingué un any i mig en el mercat abans del llançament de la segona. La gamma inicial culminava en el 132-1800 Lujo.

El 132 vingué a substituir el 1500, però va haver-hi un parèntesi de sis mesos entre que aquest últim es va deixar de fabricar i que aparegué el nou model, en el Saló de l'Automòbil de Barcelona de 1973, on va ser la gran novetat. El cotxe mantenia l'arquitectura clàssica de motor al davant i tracció al darrere, però el seu concepte era molt més modern i dinàmic.

La primera sèrie del 132 muntava els motors de doble arbre de 1.600 i 1.800 cc, amb caixa de canvis de cinc marxes (opcional en el 132-1600). Els acabats disponibles eren el Normal i el Lujo, el més senzill només disponible amb el motor de 1.600 cc. El Lujo comptava amb cromats al llarg dels passos de roda i la tapa del maleter, retrovisor exterior i una graella diferent, i a l’interior oferia tapisseria de vellut, reposacaps i davantal de fusta.

Els motors de doble arbre s'havien introduït en la gamma SEAT en els 124 Sport i en endavant havien de passar també als 1430 FU i al futur 131. En concret, el 1.800 el va estrenar el 124 Sport 1800 a la darreria de 1972, encara que en el 132 lliurava 105 CV en comptes de 118, per tal d’afavorir l'elasticitat i el consum. Només el 1.600 va estar disponible fins al final de la producció del 132, el 1980. En la segona sèrie, el 1.800 va passar a entregar 107 CV i va ser substituït pel 132-2000 a la fi de 1978, ja en la tercera sèrie del model.

Els 132 de primera sèrie són models força escassos, atès que el novembre de 1974 ja en va aparèixer la segona, tot just un any i mig després del llançament del model. En la segona sèrie la carrosseria va canviar sensiblement, amb més superfície envidrada, pilots posteriors més grans (amb llum de marxa enrere integrada) i graella renovada.

El 132 de segona sèrie també va rebre canvis en l'esquema de suspensions, llantes més amples i nous seients davanters, més còmodes i luxosos. Amb la segona sèrie, el 132 va passar a disposar també d’una mecànica Dièsel 2.0 (2.2 en la tercera sèrie), així com d’un canvi automàtic a partir de 1976 (opcional en el 132-1800). Per tant, el 132 fou el primer SEAT amb transmissió automàtica. Finalment, en la tercera sèrie van arribar la direcció assistida, les llantes de 14” i l'aire condicionat, mentre que els frens del darrere van passar a ser tambors en lloc de discos.

Curiosament, el 132 va estar sempre disponible en una única variant de carrosseria, berlina de quatre portes. A diferència del model al qual va substituir, el 1500 (i els anteriors, els 1400 i 1400 C), i dels seus germans coetanis, el 124, el 1430 i el 131, el 132 no va tenir versió familiar. Aquest detall corrobora el seu estatus com a berlina de representació, perquè en aquella època la carrosseria familiar encara es considerava sinònim de vehicle de treball. En canvi, amb les seves refinades mecàniques doble arbre de cilindrada mitjana-alta i la seva presència general, el 132 era un cotxàs de luxe.

De fet, SEAT va deixar de tenir un representant en aquest segment quan el 132 es va deixar de fabricar el 1980. Per dimensions i capacitat, es podria dir que el Toledo va recollir el testimoni del 132 en els anys 90. Tanmateix, per estatus i refinament tècnic, el veritable successor del 132 fou el SEAT Exeo de 2008… encara que aquest sí que va tenir una carrosseria familiar, llavors ja prou apreciada per les famílies joves i dinàmiques.

Per a commemorar el 50 aniversari del 132, SEAT HISTÓRICOS va recuperar i restaurar el 2023 aquesta unitat de primera sèrie. Es tracta d'un 132-1800 Lujo, matriculat a Saragossa cap al final de 1973 i pintat en l'atractiu color verd metal·litzat.