El SEAT Toledo III va redefinir el concepte de berlina clàssica quan es va presentar el 2004. Desenvolupat en paral•lel amb l'Altea, el nou model combinava la porta posterior del Toledo I amb l'atractiu disseny de tres volums del Toledo II per a modelar un innovador vehicle familiar.

SEAT va fer palesa una gran ambició amb la proposta de la tercera generació del Toledo. Dissenyat per Walter de Silva, aleshores director de disseny de SEAT i del grup de marques d'Audi, era el segon exponent de la nova SEAT, després de l'Altea. De fet, el Toledo III estava construït sobre la mateixa plataforma de l'Altea. SEAT va decidir mantenir el nom de “Toledo” per al nou model perquè considerava que el Toledo III era una berlina. “Amplia la definició de berlina”, va ser l'eslògan que SEAT va utilitzar en la publicitat de l'època.

En efecte, el Toledo III conjuminava l'essència de les dues generacions anteriors. Recuperava la benvolguda porta posterior del Toledo original i ho fusionava amb el concepte de tres volums del Toledo II, tot mantenint una de les particularitats més benvistes del Toledo: un gran maleter. El maleter era de 501 litres, i gràcies al seient posterior lliscant podia ampliar-se fins als 600 mantenint les 5 places.

El resultat era un cotxe de tres volums, amb prou feines un parell de centímetres més llarg que el Toledo II, però amb més habitabilitat, un maleter de gran capacitat i més versatilitat. I sense renunciar a un disseny innovador i un caràcter esportiu, senyes d'identitat dels models de la marca.

El Toledo III es va presentar encara en forma de prototip en el Saló de Madrid de 2004, al maig. El Toledo Prototip ja era molt pròxim a la futura versió de sèrie, i presentava una atractiva pintura bicolor, en coure i gris toledà, que realçava la característica línia dinàmica lateral dels SEAT dissenyats per De Silva. La versió definitiva de sèrie va arribar el setembre d'aquest any, en el Saló de París, i el cotxe es va posar a la venda tot seguit.

La gamma mecànica replicava la de l'Altea. La formaven dos motors de gasolina, 1.6 de 102 CV i 2.0 FSI de 150, i dos dièsel, l'1.9 TDI de 105 CV i el 2.0 TDI 16v de 140. Les dues motoritzacions més potents es combinaven amb una caixa de canvis manual de 6 marxes. En opció, el FSI de gasolina disposava d'un canvi seqüencial Tiptronic i el TDI 140, del nou DSG de doble embragatge. Més endavant, també va estar disponible el TDI de 170 CV.

El canvi DSG va ser una novetat absoluta en la gamma SEAT, sobre la plataforma de l'Altea i el Toledo III, i un avenç tècnic exclusiu del Grup VW. Amb un motor de gasolina, el primer SEAT amb canvi DSG va ser el León II Supercopa de competició, el 2006. També eren novetat la direcció elèctrica, la injecció directa de gasolina i l'eix posterior independent multibraç. Aquest últim, combinat amb el Xassís Àgil, li proporcionava una estabilitat excel•lent i un comportament molt dinàmic. El nou Toledo també presentava un elevat nivell de seguretat, atès que disposava dels sistemes ABS, TCS i ESP amb assistent de frenada. Fabricat a Martorell, la soldadura làser per al muntatge de la carrosseria li atorgava una garantia anticorrosió de 12 anys.

El Toledo III mostrava la seva decidida vocació familiar amb detalls com els ancoratges Isofix per a les cadiretes infantils en els seients posteriors, o la gran quantitat de llocs per a guardar petits objectes dins de l’habitacle. A més a més, el gran vidre del darrere proporcionava una gran lluminositat interior. Era un cotxe meitat berlina, meitat monovolum, com si fos una versió de tres volums de l'Altea, i presumia d'una excel•lent relació entre el preu i l'equipament de sèrie (tots els Toledo tenien aire condicionat i sis coixins d’aire).

SEAT va tornar a proposar una berlina clàssica de tres volums amb l’Exeo, a la darreria del 2008, i el Toledo III va finalitzar el seu cicle comercial el setembre del 2009. Va ser també l'adeu temporal del nom “Toledo” en la gamma de SEAT, fins que hi va tornar el 2012, amb el Toledo IV.