SEAT Sport s’havia posat en marxa a la fi de 1985. El primer prototip del nou departament de competició de la marca va ser l’Ibiza Bimotor per al campionat d'Espanya de ral•lis de terra. El 1987 va arribar la Copa SEAT Marbella de terra, que s'afegia a la Copa Ibiza d'asfalt. Per fi, el 1988 SEAT Sport va decidir crear un segon prototip de competició per a la categoria de 2 rodes motrius del campionat de terra, anomenat Marbella Proto.

El motor del Marbella Proto era el de 1.272 cc del Volkswagen Polo, amb 110 CV, muntat sobre un monocasc de SEAT Marbella reforçat amb un arc de seguretat soldada. Cap al final de la temporada, en el ral•li RACE-Toledo, va rebre el motor del Polo G40, amb un compressor volumètric que arribaria a entregar fins a 140 CV.

A més, en un exemple clar de la competició com a banc de proves per a la producció en sèrie, l'experiència adquirida amb el Marbella Proto va contribuir decisivament al disseny de la furgoneta Terra Dièsel -el derivat comercial del Marbella-, que el 1990 havia de ser el primer SEAT de sèrie amb un motor d'origen VW.

Amb portes, capó, aletes, etcètera, fets de materials compostos, i desproveït de tot element superflu ‒uns adhesius simulaven la forma dels fars‒, el Marbella Proto pesava poc més de 600 kg, cosa que donava una relació pes-potència imbatible. Pilotat per Antoni Rius, va esdevenir el cotxe més ràpid de la categoria el 1988 i se’n va endur el títol el 1989, amb 6 victòries en 7 ral•lis.

El 1990, el cotxe va passar a les mans del vencedor de la Copa Marbella de l'any anterior, Jordi Puigdellívol, que va acabar subcampió. D'aquesta manera, la Copa Marbella palesava el seu valor com a campionat de promoció de pilots, seguint els passos de l'antiga Copa Panda. El primer vencedor de la Copa Panda el 1981 havia estat un tal Carlos Sainz, el futur bicampió del món de ral•lis i vencedor del Dakar. El 1982, el SEAT Panda de Grup 2 en va ser el primer volant oficial, com a premi pel seu títol.

En el seu primer any, el 1988, el Marbella Proto estava pintat de color vermell. El 1989, quan el Marbella Proto ja corria pintat de color negre, Toni Rius va estrenar una segona unitat en el RACE-Lugo. En l'última prova del curs 89, en el RACE-Madrid, Rius va competir amb un dels VW Golf de SEAT Sport i l'equip de Martorell va posar els dos Marbella Proto existents en mans de dos pilots internacionals de motos, Àlex Crivillé i Joan Garriga, en una acció promocional que va tenir molta repercussió.

Crivillé acabava de guanyar el campionat del món de 125 cc, mentre que Garriga havia estat subcampió del món de 250 cc el 1988. El primer va tenir un accident i va abandonar, mentre que Garriga va acabar el ral•li malgrat una bolcada sense conseqüències. SEAT Sport va repetir l'experiència el 1990, també en l'última prova a Madrid. Puigdellívol va ascendir al Golf i va ser Jordi Tarrés qui es va posar al volant del Marbella Proto.

Amb el seu germà Francesc com a copilot, el dominador absolut del mundial de trial va sorprendre en el seu debut sobre quatre rodes. Liderava la categoria de 2 rodes motrius en l'equador de la prova, però van pagar la inexperiència amb un error en un control horari que en va implicar l’exclusió.

La Col•lecció de SEAT HISTÓRICOS conserva un dels dos Marbella Proto fabricats. El cotxe es manté en les seves especificacions originals i en perfecte ordre de marxa, i acostuma a participar en exhibicions històriques com l’Eifel Rallye Festival.