El SEAT 127, presentat el 1972, fou un model transcendent en la història de la marca. Aquest és el xassís número 1 del milió llarg d'exemplars fabricats, un cotxe d'arquitectura revolucionària que va esdevenir el pioner del segment B dels polivalents.

Les característiques bàsiques del 127 van constituir una revolució en la cronologia de SEAT, que ja havia complert 20 anys com a empresa. Era el primer SEAT de tracció davantera, amb el grup motopropulsor en posició transversal, i també el primer amb direcció de cremallera i torretes de suspensió tipus McPherson.

Tot això permetia concentrar la mecànica al davant i alliberar un gran volum útil per a l'habitacle i el maleter. Fins i tot la roda de recanvi s'allotjava sota el capot anterior, de manera que la capacitat del maleter del 127 duplicava la del 850, un model d’una longitud similar que havia de ser substituït pel 127.

El motor era un altre dels grans arguments del 127. Es tractava del vivaç bloc de 903 cc i 47 CV estrenat el 1969 en l'exclusiu SEAT 850 Sport Spider, i oferia un rendiment sensacional tant en qüestió de manejabilitat i prestacions com de consums.

El 127 va ser presentat a la premsa l'abril de 1972, a Lanzarote, i unes setmanes després va ser la gran novetat del Saló de l'Automòbil de Barcelona. Es va començar a comercialitzar immediatament i les primeres unitats es van lliurar al juny. L'èxit va ser instantani: en tot just sis mesos se’n van fabricar 50.000 unitats.

Així, el 1978 el 127 va batre el rècord de 800.000 unitats fabricades del SEAT 600, i el 1980 va franquejar la barrera del milió d'unitats. No és exagerat afirmar, doncs, que el rol de motor de la mobilitat espanyola exercit pel 600 els anys 60 el va heretar el 127 els anys 70.

La unitat número 1 del 127 que es conserva en la Col•lecció de SEAT HISTÓRICOS és de color blanc (amb el codi de fàbrica 233) i no va ser mai matriculada. Com correspon a les primeres unitats del model, presenta una carrosseria de 2 portes, amb el maleter separat. A la fi de 1972 va aparèixer una versió alternativa de 3 portes, amb una pràctica porta posterior en lloc de la tapa del maleter.

En tots dos casos, la silueta era moderna i atractiva; la línia de cintura s'elevava cap a la finestra posterior i li donava un cert aire de cupè, i els fars davanters estaven encastats en la carrosseria. A més, en el 127 de 3 portes la banqueta posterior es podia abatre per a augmentar la superfície de càrrega. Com no podia ser d'una altra manera, el 1972 el 127 va rebre el títol de Cotxe de l'Any a Espanya.