Malgrat els seus colors, aquest cotxe no és un taxi de Barcelona... Es tracta d'un SEAT Ronda força especial, preparat per l'oficina tècnica de la marca per a ressaltar els elements de disseny propi del primer SEAT de la nova era. No és exagerat afirmar que tal vegada sigui la unitat de més transcendència històrica de la Col•lecció de SEAT HISTÓRICOS.

El llançament del SEAT Ronda, el mes de juny de 1982, va suposar un punt d'inflexió en la trajectòria de la companyia. Fou el primer model nou de SEAT com a marca independent i, per tant, va lluir-ne el nou logotip de la "S" des del primer dia. I també va ser el primer batejat amb el nom d'una ciutat espanyola (juntament amb la versió Marbella del SEAT Panda, presentada uns mesos abans).

Tanmateix, durant aquest període SEAT també va haver de fer front a una demanda d'arbitratge interposada pel seu antic soci tècnic, Fiat, davant la Cambra de Comerç Internacional de París. Això va succeir a mitjan novembre de 1982, just quan SEAT assolia els 5 milions de cotxes produïts des de 1953... fita que corresponia a un Ronda, és clar. El fabricant italià argumentava que el Ronda era massa semblant al Fiat Ritmo i pretenia suspendre’n l'exportació a Europa a través de la xarxa comercial pròpia de SEAT, prevista per al 1983.

El contenciós es va resoldre a favor de SEAT al cap d'un any, el 24 de novembre de 1983, quan l'alt tribunal internacional va donar la raó a SEAT. La prova decisiva va ser aquest cridaner Ronda 1.2 GLX (denominació per als mercats d'exportació del Ronda 65 CL però amb un equipament superior), amb les parts diferents del Ritmo pintades en groc i les parts iguals, en negre. Davant del pes d'aquesta evidència, els jutges no van tenir més remei que desestimar la demanda de Fiat: el Ronda complia escrupolosament els termes de l'acord subscrit per totes dues parts, segons el qual SEAT podria exportar a través d'una xarxa pròpia models d'origen Fiat convenientment redissenyats.

El primer havia estat el Ronda, que en el Centre Tècnic de SEAT a Martorell tenia el codi intern S-2 (l’S-1 havia de ser el futur i totalment original SEAT Ibiza i l’S-3, el Málaga). Amb la col•laboració del dissenyador italià Rayton Fissore, els enginyers de SEAT van transformar el Ritmo de dalt a baix, amb un frontal, para-xocs davanter i posterior, davantal i habitacle completament nous, a més d'altres detalls menors, com les manetes de les portes, les llantes o el marc del vidre posterior, i un equipament millor en general.

Malgrat el contenciós en marxa, SEAT ja havia iniciat l'exportació del Ronda amb la seva pròpia xarxa l’abril de 1983, i aquest primer any la marca va exportar-ne un total de 25.726 unitats a països europeus com Alemanya, França, Itàlia, Àustria, Bèlgica, Holanda i, també, Israel. A partir de la sentència favorable del tribunal de París, les exportacions de la xarxa de SEAT es van disparar i el 1984 van arribar a les 81.320 unitats.

El símbol del llançament internacional de SEAT a gran escala va ser el Ronda i, en concret, aquesta unitat d'exportació 1.2 GLX pintada de groc i negre. El cotxe presentat com a prova davant dels jutges de l'alt tribunal mai es va matricular i va passar a conservar-se gelosament en les instal•lacions de SEAT Barcelona. Avui, aquest Ronda amb tot just quaranta quilòmetres recorreguts il•lustra un dels grans episodis de la història de SEAT, la lluita per la supervivència de la marca.