Ja entrat el nou mil•lenni, SEAT presentava en el Saló de Frankfurt de 2001 el Tango, una atrevida proposta que fusionava força i senzillesa, energia vital i esportivitat, en un concept-car que evocava l'esperit dels roadsters esportius dels anys 50 i 60.

Amb el Tango, SEAT prosseguia la sèrie de concept-cars iniciada pel Bolero el 1998 i continuada pel Fórmula (1999) i els Salsa i Salsa Emoción (2000). El Tango havia de ser el tercer i últim de la saga batejat amb el nom d'un ball de saló. El seu disseny era obra de Walter De'Silva, aleshores cap de Disseny de SEAT.

El Tango va rebre el premi Autonis al millor disseny de concept-car de l'any 2001. Es tractava d'un prestigiós guardó amb gairebé quatre dècades d'història, atorgat per la revista alemanya Auto-Strassenverkehr, i era l'únic premi de disseny de l'automòbil que es concedia a Alemanya.

El Tango és un cotxe passional, un petit roadster biplaça, sense sostre ni capota, que mostra les línies mestres de la gamma SEAT de principis del segle XXI, com la tercera generació de l’Ibiza, que es va presentar a la fi d'aquest mateix any 2001. És un cotxe de tracció davantera, però sembla un tracció al darrere: la força del disseny es troba a la saga.

Concebut com un autèntic spider, el SEAT Tango aporta solucions expressives i innovadores. Els enginyers del Centre Tècnic de Martorell i de SEAT Sport van desenvolupar una sofisticada estructura tubular de gran rigidesa, aprofitant l'experiència en la construcció dels Córdoba WRC del mundial de ral•lis.

Així, l'habitacle i la carrosseria són tot un, de manera que els seients són fixos i formen part de l'esquelet de seguretat. Per a aconseguir una correcta posició de conducció, el volant i la instrumentació són regulables en altura i distància, i els pedals també s'adapten al conductor a través d'un comandament elèctric situat en la consola central.

Sota el capó davanter trobem un motor 1.8 Turbo de 180 CV, amb una caixa de canvis de sis velocitats i un afinat bastidor. La suspensió, ferma i eficient, i el potent sistema de frens estan en perfecta harmonia amb l'agilitat i el nivell de prestacions exigibles a un autèntic sports-car.

El Tango pot assolir els 235 km/h i accelera de 0 a 100 km/h en tot just 7 segons, permetent al conductor i el seu acompanyant gaudir al màxim de la velocitat, el vent i la música del motor des d'una perspectiva única: la d'una màquina concebuda per i per als qui estimen l'automòbil en el seu estat més pur.

A més, disposa d'uns sofisticats fars carenats de xenó però sense carcassa interior, que s'orienten en les corbes segons el gir del volant. El Tango també inclou dos cascos i dues maletes a mida, que es guarden en un espai darrere els reposacaps, així com un compartiment posterior on hi ha el kit d'eines, el kit antipunxades, la farmaciola i la documentació.

Així és el SEAT Tango, un prototip que va néixer com a show-car però que va ser tan ben acollit que es va arribar a plantejar la seva producció en sèrie, finalment desestimada. Hauria estat el segon spider de sèrie de SEAT, després del 850 Sport de 1969.