La Fórmula SEAT 1430 va ser una de les grans fites esportives de l'automobilisme espanyol en la dècada dels 70. SEAT va posar en marxa un campionat promocional de monoplaces en el qual tots els vehicles muntaven mecànica SEAT i cada constructor fabricava el seu propi xassís… (llegir més)
Època de fabricació: 1970-1973
Unitats produïdes: entre 5 i 10
Gasolina, 4 cilindres en línia
Disposició: Posterior longitudinal
Cilindrada: 1.438 cc
Diàmetre x cursa: 80 x 71,5 mm
Distribució: Vàlvules a la culata, amb varetes i balancins
Alimentació: 1 carburador Bressel-Weber 32 de doble cos
Refrigeració: Radiador al darrere amb ventilador
Potència màxima: 75 CV (aprox.)
Velocitat màxima: Uns 190 km/h
Tipus: Tracció posterior
Canvi: Manual de 4 velocitats, provinent del SEAT 600
Embragatge: De disc sec
Monoplaça sobre xassís tubular d’acer, amb carrosseria
Suspensió davantera:
Independent, triangles superposats, molles helicoidals, amortidors hidràulics i barra estabilitzadora
Suspensió del darrere:
Independent, barra de torsió, molles helicoidals i amortidors hidràulics
Direcció: De cargol sense fi
Davanters/posteriors: Discs SEAT
Davanters: 6.5-H13
Posteriors: 7.3-H13
Batalla: 2.000 mm
Via mínima: 1.100 mm
Pes: 420 kg
Dipòsit: 30 litres
La Fórmula SEAT 1430 va ser una de les grans fites esportives de l'automobilisme espanyol en la dècada dels 70. SEAT va posar en marxa un campionat promocional de monoplaces en el qual tots els vehicles muntaven mecànica SEAT i cada constructor fabricava el seu propi xassís.
L’anunci del naixement de la Fórmula SEAT 1430 per a 1971 va despertar l’entusiasme en el món automobilístic espanyol. El campionat de SEAT no trigaria a captivar desenes de pilots i un munt de constructors diferents. En tots els vehicles, el motor era el del SEAT 1430 i la caixa de canvis, del SEAT 600 (també es podia usar la del 850). La mecànica comuna reduïa els costos, igualava la lluita i premiava el talent de tècnics i pilots.
La primera cursa de la història de la Fórmula SEAT 1430 es va celebrar el 4 d’abril de 1971. Fou l’inici del compromís de SEAT amb la competició, amb la Fórmula 1430 en els circuits i amb els SEAT 124 i 1430 preparats per SEAT Competición en els ral•lis. Començava una dècada d’èxits esportius que contribuirien a refermar la imatge de SEAT com a marca.
Al llarg dels anys, la Fórmula 1430 fou el trampolí per a pilots de la talla de Salvador Cañellas, Luis G. Canomanuel, Pere Nogués, Miquel Molons, Javier Juncadella, Federico van der Hoeven, Emilio R. Zapico, Jorge Bäbler, Manuel Juncosa, Emilio de Villota, Santiago Martín Cantero, Kuru Villacieros, Miguel Ángel Sasiambarrena, Ricardo G. Galiano o Fermín Vélez.
Quant a constructors, més d’una desena van dissenyar monoplaces per a la Fórmula 1430. Sens dubte, el que va tenir més èxit va ser el constructor barceloní Selex, amb el model ST-3. Altres constructors destacats van ser Lince, Etco, Cordobán, Hispakart, Ro-An, Javier, Me-Pre o Juncosa.
Entre els monoplaces de la Fórmula SEAT 1430 que van competir aquest primer any, el Cordobán cridava l'atenció per la peculiar col•locació del radiador d'aigua, al darrere, damunt del motor, com una mena d'aleró regulable. Era una solució tècnica original, però, fet i fet, fallida, perquè privava al radiador del necessari flux d'aire per a exercir la seva funció principal.
Així, el 1972 el seu dissenyador va haver de fer marxa enrere i col•locar el radiador en posició frontal. No obstant això, l'anècdota il•lustra la fi última de la Fórmula SEAT 1430: era una fórmula de promoció que havia de servir per a formar tant a pilots com a tècnics.
El Cordobán també va comptar el 1971 amb alguns pilots destacats, com Eduardo Villacieros, José Manuel Lencina i Jaime Sornosa “Correcaminos”. Tanmateix, el monoplaça no era prou competitiu per a entrar en els punts en un campionat dominat pels constructors Selex i Lince. A partir de 1972, les participacions dels Cordobán es van anar reduint i van desaparèixer durant 1973.
No obstant això, una vegada van deixar el campionat, alguns dels Cordobán i altres monoplaces de la Fórmula 1430 van passar a competir amb èxit en les curses de muntanya. En tractar-se de proves més curtes, la peculiar ubicació posterior del radiador no suposava un desavantatge per la falta de refrigeració del motor, però, en canvi, sí que podia oferir l'avantatge quant a càrrega aerodinàmica que havia imaginat el seu dissenyador.
La Fórmula SEAT 1430 va continuar evolucionant i el 1974 va estrenar una segona categoria més potent, anomenada Fórmula SEAT 1800, amb monoplaces propulsats pel motor de doble arbre de lleves de la berlina esportiva SEAT 1430-1800. El campionat es va continuar disputant amb el suport de SEAT fins al final de la dècada.
Aquest Cordobán ha format part de la Col•lecció de SEAT HISTÓRICOS des dels orígens de la Nau A-122 el 2006. Llavors no funcionava, però l'equip de SEAT HISTÓRICOS va posar la mecànica en solfa i va recuperar la decoració original vermella amb el morro groc (el monoplaça havia arribat a la Col•lecció pintat de blau) i el número 25, emulant la sessió de fotos que SEAT havia fet al seu dia amb un Cordobán i una berlina 1430 de sèrie. També forma part de la Col•lecció un Selex ST-5 de 1976, un Fórmula 1430 més evolucionat.
En l'actualitat, els dos monoplaces de Fórmula 1430 de SEAT HISTÓRICOS giren amb freqüència en exhibicions en circuit, com a testimoni viu de la inventiva estimulada per la creació de la Fórmula SEAT 1430.