Al començament dels anys 90, SEAT va estar a punt de llançar una versió dièsel del petit Marbella. Se’n va arribar a construir un prototip, que finalment va quedar en un model únic… (llegir-ne més)
Any: 1990
Unitats produïdes: 1
Dièsel, 4 cilindres en línia
Disposició: Davanter transversal
Diàmetre x cursa: 75 mm x 79,1 mm
Cilindrada: 1.398 cc
Distribució: 1 arbre de lleves a la culata
Alimentació: Injecció en precàmera
Potència màxima: 48 CV a 4.500 rpm
Parell màxim: 83 Nm a 2.900 rpm
Velocitat punta: 125 km/h
Tipus: Tracció davantera
Canvi: Manual de 5 velocitats, i marxa enrere
Embragatge: De disc sec
Suspensió davantera:
Independent, tipus McPherson amb molles i amortidors
Suspensió del darrere:
Eix rígid, amb ballestes semiel•líptiques longitudinals i amortidors
Direcció: De cremallera
Davanters/posteriors: Disc/tambor
145/80 SR-13
Carrosseria: utilitari 3 portes, 5 places
Llargària/amplada/alçada: 3.475/1.500/1.445 mm
Batalla: 2.160 mm
Pes: 800 kg
Al començament dels anys 90, SEAT va estar a punt de llançar una versió dièsel del petit Marbella. Se’n va arribar a construir un prototip, que finalment va quedar en un model únic.
El SEAT Marbella s'havia presentat a la darreria de 1986. Era el resultat de l'adaptació estètica del Panda a la imatge renovada de la gamma SEAT, conservant un marcat accent juvenil. El seu motor era el conegut bloc gasolina de 903 cc i 40 CV, estrenat el 1969 en el 850 Sport Spider, però profundament renovat. La seva senzillesa i fiabilitat resultaven ideals per al Marbella.
Ja el 1987, SEAT va presentar la furgoneta Terra, el derivat comercial del Marbella, inicialment amb el mateix motor gasolina que aquest. Al principi de 1990, la gamma de la Terra es va ampliar amb un motor dièsel 1.3 de 45 CV i caixa de canvis de 5 marxes (1.4 i 48 CV a partir de 1991).
Era la primera vegada que un SEAT “petit” muntava un motor dièsel, i també la primera que SEAT utilitzava en la seva gamma un motor d'origen Volkswagen. La Terra D, doncs, va ser el primer gran fruit de la integració de SEAT en el Grup VW. Es va avançar un any al SEAT Toledo, el primer SEAT desenvolupat íntegrament dins l'òrbita del Grup VW.
Tanmateix, abans de la Terra D va haver-hi un altre SEAT amb motor VW, el Marbella Proto de 1988, creat per a competir en ral•lis de terra. L'experiència adquirida pels enginyers de SEAT en l'adaptació del motor VW 1.3 de gasolina al Marbella Proto va agilitzar enormement el desenvolupament de la SEAT Terra D al Centre Tècnic de Martorell.
De fet, al principi el projecte d'una versió dièsel de la Terra va anar en paral•lel amb el d'un Marbella dièsel. Els enginyers del Centre Tècnic van arribar a construir aquest prototip de Marbella D totalment funcional, amb el mateix motor que la Terra D. La base era el Marbella Special, la denominació que havia rebut la versió bàsica de la gamma Marbella a partir del 1989.
Però, en el cas del Marbella, els avantatges de la motorització dièsel no es van revelar tan decisius com en la furgoneta Terra. D'una banda, el Marbella de gasolina ja oferia un consum molt baix, la qual cosa dificultava amortitzar l'increment de preu de la versió dièsel. D'altra banda, el motor dièsel suposava un sensible augment de pes i tenia un funcionament més aspre.
En canvi, aquests inconvenients passaven desapercebuts en un vehicle destinat a un ús professional com la Terra, amb una utilització més intensiva (que permetia compensar-ne ràpidament el preu més elevat) i la major part del temps a plena càrrega (hi ajudava molt l’entrega de parell més elevada del motor dièsel).
Així doncs, el Marbella va continuar amb l'eficient motor gasolina de 903 cc fins que es va deixar de fabricar el 1998. Llavors, la SEAT Terra ja havia estat substituïda per la SEAT Inca com a vehicle comercial lleuger. Per la seva banda, el Marbella fou reemplaçat pel SEAT Arosa, que, a la fi de l'any del seu llançament, el 1997, sí que va rebre una versió dièsel.
SEAT HISTÓRICOS conserva el prototip del Marbella Special Dièsel, de color blanc, una mostra de l'intens treball de desenvolupament realitzat per SEAT en el Centre Tècnic de Martorell.