El SEAT 124 D LS combinava el nivell d’acabats i confort del 1430 amb el motor del 124, encara que més potent. Fou la versió més potent i luxosa de la primera generació del 124, un model que pel seu nivell de presència era ‘gairebé’ un SEAT 1430, llavors la berlina més completa del mercat espanyol.

L'aparició del SEAT 124 el 1968 havia marcat un abans i un després en la història de la marca i, per tant, del mercat nacional. Per primera vegada, SEAT oferia un automòbil de tipus mitjà europeu, equiparable a l'actual segment C dels compactes. Podria dir-se, doncs, que SEAT va aconseguir la seva veritable dimensió europea amb el 124.

El 124 era un automòbil de concepció clàssica, una berlina de tres volums de poc més de 4 metres de llarg, amb motor davanter i tracció posterior. Tanmateix, oferia importants detalls de modernitat, com els frens de disc en les quatre rodes, la caixa de canvis sincronitzada o les molles helicoidals al tren del darrere (en comptes de ballestes). Estava propulsat per un motor de 1.197 cc i 60 CV, en versions Normal i Lujo. El 1969 va aparèixer el 1430, un derivat del 124 exclusiu de SEAT, amb motor de 1.438 cc i 70 CV.

La segona sèrie d'aquesta primera generació del 124 va aparèixer el 1971, amb la denominació de 124 D. Estèticament es reconeixia per la calandra amb làmines negres i cromades i els pilots posteriors dobles, a més de les sortides d’aire en els muntants posteriors. També incorporava el doble circuit de frens i pneumàtics radials. La versió 124 D Lujo hi afegia el servofrè i l'alternador en comptes de la dinamo, a més del tauler d'instruments del 1430 que ja muntava l'anterior 124 L.

El 124 va fer un pas més amb la presentació a Sitges, el gener de 1973, del 124 D LS, que substituïa el 124 D Lujo. El canvi més gran es trobava en el motor, una versió potenciada del propulsor de 1.197 cc del 124, que entregava 65 CV, cinc més que abans. L'augment de potència redundava en una major facilitat a l'hora d'avançar o de mantenir creuers en carretera.