El SEAT Ibiza 1.5 Grup B ocupa un lloc d'honor entre els vehicles de competició de la història de SEAT. No debades, fou el primer basat en el SEAT Ibiza i, per tant, el primer cotxe de curses de la nova etapa de SEAT com a fabricant independent.

Amb el SEAT Ibiza 1.5 Grup B, SEAT va organitzar en la segona meitat dels anys 80 un campionat monomarca de promoció en ral•lis. No era una idea nova. De fet, el 1981 SEAT ja havia creat una copa de promoció en ral•lis amb el SEAT Panda, que tot just s’acabava de presentar. La intenció era traslladar a les competicions de carretera l'èxit de la Fórmula SEAT 1430 de circuits, que la dècada anterior havia impulsat enormement l'automobilisme esportiu espanyol.

Se’n van disputar quatre edicions fins al 1984, de la Copa Panda. Aquest any SEAT va presentar el nou Ibiza, el primer SEAT creat i desenvolupat des de zero en el Centre Tècnic de Martorell. Era el moment propici per al relleu en la copa de promoció de ral•lis, i el 1985 l'Ibiza 1.5 Grup B va recollir el testimoni del Panda. El cotxe es va homologar en Grup B l'1 d'abril de 1985. SEAT va optar per aquesta reglamentació perquè, sobre una homologació de base de 200 unitats, el Grup B permetia homologar-ne una evolució esportiva de 20, amb les modificacions necessàries per a la competició.

El nou campionat es va denominar I Campionat Inter-Ibiza, encara que els anys posteriors s’havia d’anomenar simplement Copa Ibiza. Se’n van disputar quatre edicions entre 1985 i 1988, una més de les tres previstes inicialment. La participació va oscil•lar entre 14 i 20 equips, atrets per la generosa dotació de premis per carrera i finals que oferia SEAT, i per la bona escola de conducció que plantejava l'Ibiza 1.5 Grup B.

L'esforç de SEAT per a promocionar la pràctica esportiva va prosseguir llavors amb la Copa Marbella. La Copa Marbella havia arrencat el 1987 en els ral•lis de terra, per a complementar la Copa Ibiza Grup B d'asfalt, i el 1989 va passar a disputar-se també sobre asfalt com a relleu dels Ibiza Grup B.

El pas endavant efectuat per l'Ibiza 1.5 Grup B en comparació amb l'antic SEAT Panda de la copa va ser enorme. Amb els seus carburadors dobles, el Grup B sonava com un autèntic tro, malgrat que era un Ibiza 1.5 GLX pràcticament de sèrie, tot just modificat en els apartats de seguretat. L'objectiu de SEAT amb aquesta copa de promoció era fomentar la participació dels pilots i evitar en la mesura que pogués que els costos s’encarissin.

Per això, el primer any de 1985 es van limitar les possibilitats del motor i fins i tot els pneumàtics eren de sèrie (van passar a ser de competició a partir de la segona edició). El primer campionat va constar de set proves, incloent-hi una a França, per a permetre el contacte dels pilots espanyols amb la competició internacional. El primer campió va ser Roland Holke, que, curiosament, el 1982 ja havia estat el campió de la Copa Panda.

El final de la primera temporada va coincidir amb la fundació de SEAT Sport, el nou departament de competició de la marca. De cara al 1986, SEAT Sport va evolucionar la preparació del vehicle per a fer-lo més ràpid i també fiable. Salvador Cañellas, que havia estat pilot oficial de SEAT els anys 70, fou l'encarregat de provar i definir el kit Ibiza Grup B tecnològicament desenvolupat en el Centre Tècnic.

Alimentat per dos carburadors de doble cos i amb un nou arbre de lleves, el motor SEAT System Porsche va passar a entregar 120 CV (en comparació amb els 85 CV de l'Ibiza 1.5 de sèrie). Juntament amb la novetat ja esmentada de l'ús de pneumàtics tipus “racing”, unes suspensions molt ben afinades i un pes contingut de 850 kg, el nivell de prestacions de l'Ibiza 1.5 Grup B va millorar força, tot reforçant el valor de la Copa Ibiza com a campionat formatiu i de promoció.

Una conseqüència no buscada va ser que els pilots més ràpids de la Copa Ibiza van començar a treure el cap en la zona noble de les classificacions. En el ral•li Los Peñucas de 1986, a Santander, el futur campió José Luis Graña va ser tercer absolut, amb quatre Ibiza Grup B entre els 10 primers. També va ser quart en el Cajalicante, amb tres Ibiza Grup B en el top 10. Graña ja havia estat subcampió de la Inter-Ibiza el 1985, i el 1986 va batre l'anterior vencedor, Roland Holke.

La Copa Ibiza es va continuar disputant dos anys més, el 1987 amb victòria de Cele Foncueva i el 1988, de Josep Genoher. Després de l'època de les Copes Marbella, el 1994 SEAT va crear una nova Copa Ibiza, ara amb l'Ibiza 2.0 GTI de la segona generació, primer en ral•lis de terra i a partir de 1995, d'asfalt (amb l'Ibiza 1.8 16v). Fou el preludi dels tres títols consecutius de SEAT en el Campionat del Món de Marques de 2 Litres amb els Ibiza Kit Car.

No és exagerat afirmar que deu anys abans aquest Ibiza 1.5 Grup B havia encetat el camí cap a aquests èxits. La unitat que conserva SEAT HISTÓRICOS és la que va ser campiona el 1986 amb José Luis Graña. En realitat, aquesta unitat era el cotxe de proves de SEAT Sport, la primera preparada amb el motor de 120 CV. Quan Graña es va quedar sense el seu cotxe de carreres particular, SEAT l’hi va cedir perquè pogués completar el campionat de 1986.

El pilot lleonès va decorar l'Ibiza Grup B de SEAT Sport amb els seus patrocinadors i, un cop conclosa la temporada, el va tornar a SEAT. D’aleshores ençà, SEAT l’ha conservat tal com Graña l’havia fet córrer, mantenint els colors amb els quals fou campió el 1986. Matriculat com a vehicle històric, l'Ibiza Grup B és un participant assidu en ral•lis de regularitat per a automòbils clàssics, testimoni viu del començament de la segona època de SEAT en les carreres.