El SEAT 128-3P és gairebé una nota a peu de pàgina en la història de SEAT. No debades, se’n van fabricar menys de 32.000 unitats entre la darreria de 1976 (quan es va presentar a Tenerife) i 1979, uns anys convulsos en la història de SEAT, a punt d'efectuar un gir decisiu coincidint amb la nova dècada dels 80.

Tanmateix, el 128-3P és, a la seva manera, un model important que es reivindica amb el pas dels anys. En primer lloc, pel seu original concepte. El més lògic seria pensar que la sigla “3P” de la seva denominació significava “tres portes”; i, en efecte, així era. Però, inspirats per la versatilitat del nou model, SEAT feia un joc de paraules i presentava la sigla “3P” com a “triple personalitat”. O, com deia la publicitat: “tres vegades SEAT”.

El secret era la seva atractiva carrosseria d'estil cupè amb porta posterior, en la qual destacaven els originals grups òptics del darrere formats per tres mòduls hexagonals, que li donaven un aire molt modern. Sobre la mateixa plataforma del 127 que SEAT ja havia usat per a desenvolupar el 1200 Sport “Bocanegra”, el 128-3P mantenia la distància entre eixos dels seus cosins, però n’augmentava la longitud fins més enllà dels 3,8 metres. Per al que era habitual en l'època, era pràcticament un compacte del segment C; és a dir, més pròxim al 124 D que al 127. Per preu, se situava entre el 124, per sota, i el “Bocanegra”, per sobre.

En aquell temps, la porta posterior no era gaire habitual en automòbils que no fossin de vocació estrictament familiar, com el SEAT 131-5P o Panorama, coetani del 128. El 127 existia en versió de 3 portes, però era clarament un cotxe del segment B, de possibilitats més limitades. El 128-3P no només presumia d'un maleter de 320 litres, sinó que, abatent-ne els seients posteriors, es podia ampliar fins a gairebé mil litres de capacitat.

A més, la seva llargària i la concentració dels òrgans mecànics sota el capó (incloent-hi la roda de recanvi), oferien un habitacle ampli… gairebé com el d'una berlina. Cert que només tenia una porta a cada costat, en comptes de dues, però eren força grosses i permetien un accés folgat a les places posteriors. Això sí, el 128-3P es definia com de quatre places, no pas cinc.

Pel que fa a l'oferta mecànica, el SEAT 128-3P replicava la dels 124 D i D Especial, amb els motors de 1.197 (67 CV) i 1.438 cc (77 CV; en tots dos casos, dos CV més que en els 124), però col•locats en posició transversal i amb tracció davantera (longitudinal i posterior en els 124). Després del llançament del 128, el “Bocanegra” va passar a muntar també el grup motopropulsor 1430, que s'afegia al 1200.

Així doncs, encara que el 128, en la seva faceta esportiva, va passar a ser un rival intern per al “Bocanegra”, la seva producció va permetre que el “Bocanegra” ampliés la seva gamma amb una versió 1430, amb prestacions superiors. De tota manera, malgrat que compartien les mecàniques, SEAT diferenciava clarament tots dos models: el “Bocanegra” era un esportiu lúdic, mentre que el 128 era un cotxe per a tot ús, plenament útil i familiar.

No debades, de la mateixa manera que el 127 va ser el primer SEAT polivalent de tracció davantera, el 128 se’n pot considerar el primer compacte de tracció davantera, la baula entre l'arquitectura clàssica del 124 i el modern concepte del SEAT Ritmo. El Ritmo va aparèixer el 1979 i va ser el substitut del 128-3P, del qual va heretar també les mecàniques 1200 i 1430 en disposició transversal.

Tanmateix, la unitat del SEAT 128 que forma part de la Col•lecció de SEAT HISTÓRICOS és encara més rara i exclusiva que el model en si. Es tracta d'un 128 Sport, una sèrie limitada per a l'exportació. Finalment, els vaivens del mercat van fer que la sèrie no s’arribés a exportar, i llavors SEAT va oferir el cotxe als empleats en condicions prou avantatjoses. SEAT HISTÓRICOS ha recuperat una d'aquestes unitats del 128 Sport, matriculada a Barcelona a mitjan desembre de 1979. Es tracta, per tant, d'una de les últimes unitats produïdes del SEAT 128-3P.

Aquest SEAT 128 Sport té molt d’interès perquè en aquella època encara no era gens habitual oferir sèries especials d'un model, una manera de fer que no es va popularitzar fins als anys 80. La sèrie Sport, inèdita en el mercat espanyol, es distingia per les franges negres laterals, que es prolongaven pel capó motor i pel muntant posterior. Una segona franja negra entre els passos de roda lluïa la denominació “128 Sport”, i altres detalls en negre i un aleró posterior en completaven l'acabat exterior específic. A l'interior, destacava la vistosa tapisseria multicolor.

El motor también era inédito en España, puesto que se trataba de un bloque de 1.290 cc y 73 CV (cuatro CV menos que el 1430 “nacional”), con un árbol de levas en culata en lugar de lateral. El 128 Sport fue el único SEAT que montó este motor.