Durant els anys 60, el SEAT 600 va culminar la seva missió fonamental d'impulsar la motorització a Espanya. Quan el 1970 apareix la versió 600 E, ja no és un vehicle familiar aspiracional sinó un urbà amb bones aptituds a la carretera o un segon cotxe ideal. Amb la mateixa mecànica que el 600 D, la gran novetat són les portes amb obertura en el sentit de la marxa… (llegir-ne més)
Llançament: Febrer 1970
Fi de producció: Agost 1973
Preu: 68.100 Pts.
Unitats produïdes: 244.386 (total E i L)
Gasolina, 4 cilindres en línia
Disposició: Posterior longitudinal
Diàmetre x cursa: 62 mm x 63,5 mm
Cilindrada: 767 cc
Distribució: Vàlvules a la culata, amb varetes i balancins
Alimentació: 1 carburador Weber d'un cos
Potencia màxima: 25 CV a 4.800 rpm
Parell màxim: 50 Nm a 2.500 rpm
Velocitat màxima: 108 km/h
Tipus: Tracció posterior
Canvi: Manual de 4 velocitats, i marxa enrere
Embragatge: De disc sec
Suspensió davantera:
Independent, amb ballesta transversal i amortidors
Suspensió del darrere:
Independent, amb trapezi oblic, molla i amortidors hidràulics
Direcció: Cargol sense fi
Davanters/posteriors: Tambor
5.20-12
Carrosseria: utilitari 2 portes
Llargària/amplada/alçada: 3.320/1.380/1.400 mm
Batalla: 2.000 mm
Pes: 605 kg
Durant els anys 60, el SEAT 600 va culminar la seva missió fonamental d'impulsar la motorització a Espanya. Quan el 1970 apareix la versió 600 E, ja no és un vehicle familiar aspiracional sinó un urbà amb bones aptituds a la carretera o un segon cotxe ideal. Amb la mateixa mecànica que el 600 D, la gran novetat són les portes amb obertura en el sentit de la marxa.
El SEAT 600 havia fet un pas decisiu cap endavant el 1963. Aquest any se’n va llançar la versió 600 D, amb un nou motor de més cilindrada i potència. Dels 633 cc i 18 CV del 600 N es va passar als 767 cc i 25 CV en la versió D. El 600 D fou el 600 per antonomàsia, atès que més de la meitat de les prop de 800.000 unitats fabricades van correspondre a aquesta versió.
Tanmateix, el 600 D va mantenir un dels trets que havien caracteritzat el 600 d’ençà del seu llançament el 1957: les portes d'obertura a contramarxa o tipus “suïcida”. Això va canviar en el 600 E, que va passar a muntar portes amb obertura “normal”. A més a més, van desaparèixer les frontisses a la vista dels anteriors 600, ara integrades en l'estructura de la carrosseria, donant-li un aspecte molt més net i modern. Va ser la novetat més gran del 600 E, però no pas l'única.
El 600 E també va incorporar els deriva-brises en les finestres davanteres, molt útils per a la ventilació de l'interior. Al principi, les manetes de les portes del 600 E van continuar sent de palanca (com en el D), però aviat van passar a ser de polsador, tot incorporant les manetes i panys del 850. En el frontal, l'escut de SEAT va passar del capó davanter a la calandra.
Els fars i els pilots posteriors van augmentar de grandària, en benefici de la seguretat, i els topalls dels para-xocs van rebre defenses de goma (un detall que va augmentar la longitud del 600 en un parell de centímetres). A l'interior destacava una nova tapisseria i la safata portaobjectes sota el davantal. Igual que els 600 N i D, l'E també es comercialitzava en versions berlina, descapotable i comercial.
En el mercat espanyol, el SEAT 600 E va anar perdent la preeminència que havien ostentat les versions precedents. Cal tenir en compte que, el 1963, el 600 D era l'únic SEAT en producció al costat de la gran berlina 1500. En canvi, el 1970 la família SEAT la formen els 600, 850, 124, 1430 i 1500. A més, el 1972 el 600 E va passar a conviure amb el novíssim 127, el primer SEAT de tracció davantera, que deixava obsoleta l'arquitectura “tot al darrere” del 600 i també del 850. Tanmateix, en el capítol de les exportacions el SEAT 600 E és el rei.
La raó fou que el 1970 el 600 es va deixar de fabricar a Itàlia, i a partir d'aquest any el SEAT 600 E va ser l'encarregat de satisfer la demanda que aquest model popular tenia en alguns mercats europeus. Això va fer que les exportacions de SEAT es disparessin: de 3.304 unitats exportades el 1969, SEAT en va exportar 34.224 el 1970, i més de 50.000 els dos anys següents. El gran protagonista d'aquest auge exportador fou el 600 E, del qual se’n van exportar unes 90.000 unitats (inclosa la versió L el 1972 i 1973).
Com a anècdota, el SEAT 600 E va ser tres anys seguits el cotxe més venut a Finlàndia (de 1970 a 1972). De fet, gràcies a l'impuls exportador l'any rècord de producció del SEAT 600 fou el 1970, amb més de 78.000 unitats, malgrat la menor demanda interior del model.
La creixent dimensió europea de SEAT va fer que el 1971 la marca tingués per primera vegada un estand propi en el prestigiós Saló de París. El SEAT 600 E va ser un dels models exposats, juntament amb altres dos models exclusius de SEAT, el 850 Especial 4 Puertas Lujo i el 1430.
També el 1971 dues unitats de SEAT 600 E van protagonitzar una odissea increïble: la Travessia Africana en SEAT 600, que va acabar a Ciutat del Cap després de dos mesos i 24.000 quilòmetres recorreguts, la majoria per pistes en el desert i la sabana. L'expedició va comptar amb el suport de SEAT i va aixecar una tremenda expectació.
El 600 E es va mantenir en producció fins que el 600 es va deixar de fabricar, a mitjan 1973, tot i que a partir d'octubre de 1972 va coexistir amb una nova versió, l’L Especial (més luxosa i potent).
Aquest SEAT 600 E forma part de la Col•lecció de SEAT HISTÓRICOS. Està matriculat a Barcelona el 1971 i es conserva en perfecte ordre de marxa. És un participant assidu en esdeveniments de tota mena. La Col•lecció de SEAT HISTÓRICOS també compta amb exemplars de la resta de versions del 600, a més de derivats com el 800 o la furgoneta Formichetta.
