Quaranta anys després del 600, SEAT llançava l’Arosa, el model d'accés a la gamma de la marca però interpretat segons les exigències i necessitats més actuals. La posada de llarg del SEAT Arosa va tenir lloc en el prestigiós marc del Saló de Ginebra, el març de 1997.

Per primera vegada, el SEAT més petit oferia una gamma de motors de cilindrades força diferents, inicialment un 1.0 de 50 CV i un 1.4 de 60 CV, tots dos de gasolina i aquest últim amb canvi automàtic en opció. Aquest mateix any se'ls va afegir una mecànica 1.7 dièsel atmosfèrica, tota una primícia en un SEAT petit, atès que l'antecessor de l’Arosa, el Marbella, només havia comptat amb un motor de gasoil en la versió furgoneta, el Terra.

De fet, l’Arosa va conviure durant un any en el mercat amb el Marbella, al qual havia de substituir. Tanmateix, el seu plantejament era ben diferent. L’Arosa feia prevaldre descaradament l'habitabilitat i el confort de marxa, encara que això hagués d’anar en detriment de la capacitat del maleter, bastant més petit que el del Marbella.

Si el SEAT Panda havia estat el 1980 el pioner del segment A, el dels utilitaris urbans, l’Arosa era la nova interpretació del concepte amb vista al segle XXI. Era un cotxe urbà de quatre places o un cupè biplaça per a viatjar per carretera; més modern, refinat, elegant, i també molt més segur (ja disposava d'ABS en opció) i ben equipat.

La gamma de motors es va diversificar encara més amb el temps. El 2000 van arribar l'esportiu 1.4 16v, amb 101 CV (el doble que la versió bàsica!), i el tricilíndric 1.4 TDI de 75 CV, amb un consum de tot just 3,5 l/100 km.

Tanmateix, en matèria de consums el rei indiscutible va ser l’Arosa 3L, un prototip presentat a la fi de 1999, amb un motor 1.2 TDI de 61 CV, també de 3 cilindres. Es denominava així perquè el seu consum mitjà era de 2,99 litres, encara que alguns dels 60 periodistes internacionals que van provar les dues unitats existents a Barcelona fins i tot van millorar aquesta xifra, i n’hi va haver un que va baixar fins als 2,66 l/100 km.

L’Arosa va rebre un profund redisseny a la fi del 2000. Presentat en el Saló de París d'aquest any, l’Arosa II mostrava una estètica molt més atractiva, amb un frontal en la línia dels Ibiza i Córdoba, també recentment redissenyats. L'interior era totalment nou, amb un davantal molt diferent.

En el Saló de Frankfurt de l'any següent, SEAT va presentar dos estudis de disseny del Centre Tècnic de Martorell basats en l’Arosa: l'esportiu Arosa Racer i l'urbanita Arosa City Cruiser, tots dos biplaça, igual que el roadster SEAT Tango, també revelat en el mateix saló alemany.

L’Arosa renovat es va fabricar fins a mitjan 2004 i es va deixar de comercialitzar a la fi d'aquest any. Havia estat un model important en la història de SEAT: no només es va avançar ni més ni menys que un any i mig al seu cosí, el VW Lupo, sinó que va ser el primer SEAT fabricat a Alemanya. En efecte, fins que la producció es va traslladar a Martorell a mitjan 1998, l’Arosa es va fabricar a Wolfsburg (unes 30.000 unitats). Haurien de passar 20 anys perquè es repetís una cosa així, llavors amb el SEAT Tarraco.

Amb més de 200.000 unitats fabricades en set anys, el comiat de l’Arosa també va significar un parèntesi en l'oferta de SEAT en el segment A, que no es va tancar fins a l'aparició del Mii el 2011.

SEAT HISTÓRICOS conserva sengles unitats de l’Arosa i de l’Arosa II, a més dels dos prototips de l’Arosa 3L.