A la fi dels anys 80, SEAT va engegar un ambiciós projecte per a competir en el Dakar. El vehicle desenvolupat pels enginyers de SEAT Sport fou l'espectacular Toledo Marathon, que el 1993 i 1994 va disputar la Copa del Món de Ral•lis Tot Terreny… (llegir-ne més)
Presentació: maig 1993
Unitats produïdes: 2
Gasolina, 5 cilindres en línia
Disposició: Central longitudinal
Diàmetre x cursa: 79,5 x 85 mm
Cilindrada: 2.122 cc
Distribució: 1 arbre de lleves a la culata, 2 vàlvules per cilindre
Alimentació: Injecció electrònica multipunt
Potència màxima: 330 CV a 5.500 rpm
Parell màxim: 480 Nm a 4.000 rpm
Tipus: Tracció total, diferencial central blocable, davanter i posterior autoblocadors
Canvi: Manual de 6 velocitats
Embragatge: De doble disc
Tipus: estructura tubular d’acer, carrosseria de materials compostos
Suspensió davantera/del darrere: Triangles superposats, doble amortidor i molla
Direcció: De cremallera, assistida
Davanters/posteriors: Discos ventilats de 330 mm de diàmetre. Pinces de 4 pistons
Pneumàtics: Michelin
Llantes d’aliatge de 17”
Llargària/amplada/alçada: 4.320/1.770/1.620 mm
Batalla: 2.800 mm
Peso en buit: 1.350 kg
Dipòsit de combustible: 400 litres
A la fi dels anys 80, SEAT va engegar un ambiciós projecte per a competir en el Dakar. El vehicle desenvolupat pels enginyers de SEAT Sport fou l'espectacular Toledo Marathon, que el 1993 i 1994 va disputar la Copa del Món de Ral•lis Tot Terreny.
SEAT Sport s'havia fundat a la fi de 1985, i l’Ibiza Bimotor de tracció total en va ser el primer prototip de competició, per al Campionat d'Espanya de Ral•lis de Terra. El següent fou el Marbella Proto, també per al nacional de terra, però en la categoria de dues rodes motrius. Llavors SEAT va decidir passar als raids, i en el Saló de Barcelona de 1989 es va presentar la maqueta d'un Ibiza Marathon.
Tanmateix, finalment la base triada per al prototip va ser el Toledo, l'últim model de SEAT, presentat el 1991. Però el desenvolupament del prototip i l'experiència de l'equip en els raids ja havia arrencat el 1989. Durant tres temporades, l'equip presidit per l'enginyer Vicenç Aguilera (també era el responsable del Centre Tècnic de Martorell) i dirigit per Gaby Cortés va participar en el Campionat d'Espanya de Ral•lis Tot Terreny. Van utilitzar altres models del Grup VW desenvolupats per SEAT Sport, que el 1990 va inaugurar unes noves instal•lacions a Abrera, on avui dia es troba CUPRA Racing.
El projecte del Toledo Marathon havia de ser el primer programa internacional de SEAT des del Trofeu de Marques conquerit en el Ral•li de Montecarlo de 1977. Per al retorn a l'alta competició, SEAT havia optat per una especialitat que admetés els cotxes prototip, amb una gran semblança amb els vehicles de sèrie i, alhora, un ampli marge per a demostrar la capacitat tecnològica de la marca.
El projecte definitiu del Toledo Marathon va engegar l'octubre de 1990. El vehicle es va desenvolupar segons les especificacions del reglament internacional del Grup T3 (vehicles prototip tot terreny). Sobre una estructura multitubular, la carrosseria de materials compostos amagava un motor de 330 CV en posició central, amb tracció a les quatre rodes, diferencial central (blocable) i diferencials autoblocadors en tots dos eixos.
SEAT Sport va treballar especialment en les suspensions, molt importants en aquesta mena de carreres. El disseny de dobles triangles era una de les solucions més avançades i innovadores del Toledo Marathon, amb un recorregut de 30 centímetres. Al mateix temps, la similitud de formes amb el Toledo era molt reeixida.
El desenvolupament final del Toledo Marathon es va dur a terme durant 1992, amb Josep Maria Servià com a pilot, que ja havia competit anys enrere amb l’Ibiza Bimotor. Per a això, SEAT Sport fins i tot va construir una pista de proves en terrenys del Centre Tècnic de Martorell. Aplicant tota l'experiència i coneixements obtinguts els anys anteriors, s’aconseguí posar a punt un cotxe molt equilibrat, fiable i competitiu.
Per fi, el SEAT Toledo Marathon es va presentar en el Saló de Barcelona de 1993, a mitjan maig. Un mes i mig més tard, i després d'haver completat 5.000 quilòmetres de proves, el Toledo debutava en la Baixa Portugal, puntuable per a la Copa del Món FIA de Ral•lis Tot Terreny, amb Servià i el seu copilot Enric Oller.
La següent prova va ser la Baja Aragó, on Cyril Neveu va pilotar la segona unitat del Toledo Marathon. Les expectatives de l'equip es van confirmar en el Raid de Grècia, on Servià va encapçalar el doblet dels Toledo Marathon, secundat per Antoni Rius i Manel Casanova. Va ser el primer triomf internacional de la història de SEAT.
El 1994, els Toledo Marathon van disputar tres ral•lis tot terreny i van pujar al podi en tots tres. Erwin Weber/Manfred Hiemer van ser segons en la Baja Portugal i tercers en la Baja Aragó, on Servià va ser quart. El pilot gironí va acabar segon en el Raid de Grècia, el desembre, l'última participació del Toledo Marathon.
Amb vista a 1995 estava previst de competir al Dakar, però el projecte del Toledo Marathon es va donar per conclòs i, en lloc seu, SEAT Sport va fer el salt al Campionat del Món de Ral•lis, on les qualitats del nou SEAT Ibiza oferien una magnífica base per a la competició, però aquesta vegada amb un vehicle estretament derivat de la sèrie.
Així doncs, el 1995 el SEAT Ibiza GTI de Grup A va prendre el relleu del Toledo Marathon i va aconseguir la tercera posició en el Campionat del Món de Marques 2 Litres. Va ser el preàmbul del primer títol mundial de SEAT, conquerit per l’Ibiza Kit Car en la temporada del seu debut en el Mundial de Marques 2 Litres, el 1996. Però aquesta és una altra història…
SEAT HISTÓRICOS conserva en estat totalment original l'única unitat supervivent de les dues construïdes del SEAT Toledo Marathon. El vehicle es manté en perfecte ordre de marxa i en diverses ocasions ha estat objecte de proves i reportatges en la premsa especialitzada.