El SEAT Panda va ser el primer SEAT llançat els anys 80, i el continuador de la saga de petits utilitaris que va iniciar el 600 i va continuar el 133. El Panda va venir a ocupar el buit d'aquest últim, però era molt més: un automòbil de disseny senzill però molt intel•ligent, que el convertia en un cotxe apte per a tot ús.

En la gamma SEAT, el Panda se situava per sota del 127. Era un model senzill, pràctic, econòmic i de manteniment baix, i les seves múltiples qualitats el van convertir en un èxit immediat a partir del seu llançament comercial el setembre de 1980. En conseqüència, el Panda va rebre el 1981 el XXI Gold Mercury International Award “per la seva valuosa aportació al desenvolupament tecnològic”.

Per tot plegat, el Panda va ser un dels dissenys més reeixits del cèlebre carrosser Giorgio Giugiaro, el fundador d’Ital Design, que menys de quatre anys després va tornar a donar mostres del seu talent amb el disseny del SEAT Ibiza.

En comparació amb el 133 de motor i tracció al darrere, el Panda era un cotxe de concepció molt més moderna, amb motor i tracció davanters, la qual cosa permetia aprofitar al màxim el volum disponible, a més de frens davanters de disc i direcció de cremallera. Les formes cúbiques de la carrosseria n’abaratien els costos de producció (també els vidres, que eren tots plans) i, així mateix, redundaven en un espai interior més gran.

Així, en tot just 3,4 metres (era una mica més curt que un 133!), el Panda oferia un maleter de 272 litres, un volum increïble per a un cotxe tan petit, gràcies en part a la roda de recanvi sota el capó davanter i la suspensió del darrere per ballestes longitudinals, que alliberaven espai per al maleter. Per cert, aquesta suspensió era una de les virtuts del Panda, perquè li permetia sortir-se’n la mar de bé per camins plens de sots o de terra, fins i tot transportant-hi càrregues pesades, la qual cosa feia que el Panda fos força apreciat també en entorns rurals.

Una altra de les seves grans virtuts era la modularitat interior. Els seients són un bon exemple de la simplicitat i practicitat de l'interior del Panda, amb la tapisseria de lona desenfundable i rentable. La banqueta posterior es podia desmuntar (el volum de càrrega augmentava fins a més de 1.000 litres) o desplaçar longitudinalment. De fet, podia adoptar fins a set posicions diferents (plegada, plana, formant una V a manera d'hamaca...).

El Panda es va llançar en dos models inicials, el 35 (de 843 cc) i el 45 (903 cc), xifres que identificaven la potència del motor, una nomenclatura iniciada l'any anterior amb els Ritmo 65 i 75. Essent un model de gran èxit també entre el jovent, el Panda va comptar amb diverses sèries limitades prou cridaneres, com els Panda Yellow, Black i Red.

Entre les variants del Panda exclusives de SEAT destaquen la furgoneta Trans, la pick-up Terra i el Panda Marbella, versió de luxe llançada el febrer de 1982 (al costat del bàsic Panda Bavaria i el camperol Panda Montaña), amb una graella diferent, caixa de canvis de 5 velocitats i un nivell d'acabats més bo, que incloïa compta-revolucions digital, fars antiboira davanters, seients més envolupants entapissats en vellut, el volant del Fura i pintura metal•litzada.

El SEAT Panda Marbella ocupa un lloc d'honor en la cronologia de SEAT perquè va ser el primer a usar el nom d'una població espanyola, uns mesos abans que el Ronda. El 1986, SEAT va usar el nom "Marbella" per a batejar el substitut del Panda, el SEAT Marbella.

Tanmateix, el Panda més especial de tots és el Papamòbil, un exemplar únic creat a la fàbrica de Zona Franca l'octubre de 1982, amb motiu de la visita oficial a Espanya del llavors Papa Joan Pau II. A partir de 1981, el Panda també va donar vida a un campionat monomarca d'iniciació als ral•lis, el primer vencedor del qual fou un jove Carlos Sainz, futur bicampió del món i tres vegades guanyador del Dakar. Com a premi pel seu èxit, Sainz va ser pilot oficial de SEAT el 1982, amb un Panda Grup 2.

A més del Panda Papamòbil i el Panda Grup 2 de Sainz, SEAT HISTÓRICOS conserva una unitat de sèrie del Panda 40, la versió amb el motor de 903 cc per a gasolina normal, amb 42 CV. Aquest model es va llançar el setembre de 1982, de manera que ja lluïa el nou logo de SEAT, i va ser el substitut de l'anterior Panda 35 de 843 cc.