El SEAT Toledo Elèctric està íntimament relacionat amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92. SEAT era un soci col•laborador d'aquest esdeveniment esportiu mundial i va assumir el repte de desenvolupar una versió zero emissions del Toledo per a acompanyar als atletes de la marató.

El SEAT Toledo era l'últim model de la marca, llançat el 1991, i el primer fabricat per la companyia espanyola dins del Grup Volkswagen, de manera que era el candidat ideal per a aquest projecte.

SEAT va desenvolupar el Toledo Elèctric en tot just uns mesos en el Centre Tècnic de Martorell (la fàbrica actual de SEAT s'hi estava construint al costat i s’havia d’inaugurar l'any següent) i va ser el primer SEAT que no estava propulsat per un motor de combustió interna.

SEAT va produir el cotxe a petició del comitè organitzador dels Jocs, ja que la normativa de la prova de la marató estipulava que havia de ser oberta per un vehicle d'emissions zero.

Així, els enginyers de SEAT van instal•lar en un Toledo GLX un motor de corrent continu de 16 kW (22 CV), que podia aconseguir 22 kW (30 CV) en fase d'acceleració. La seva velocitat màxima era de 100 km/h i era capaç d'accelerar des de parat fins a 30 km/h en 5 segons, i fins a 50 km/h en 12 segons.

A aquesta velocitat de 50 km/h, l'autonomia arribava als 80 quilòmetres, que es reduïen a 65 quilòmetres a 70 km/h i a 55 quilòmetres en cicle urbà. Xifres modestes, però més que suficients per a la funció que havia d'exercir en la prova de la marató. El SEAT Toledo Elèctric va ser matriculat i també va acompanyar el relleu de la torxa Olímpica camí de l'estadi de Montjuïc, on va començar l'esdeveniment el 25 de juliol de 1992.

Quant al subministrament d'energia, estava format per un pack de 16 bateries de plom situades en la part posterior, sota els seients i el maleter. Pesaven 500 quilos, de manera que el pes total del cotxe augmentava de 1.015 a 1.545 quilos. El Toledo Elèctric utilitzava la caixa de canvis i l'embragatge originals, però el pes addicional va fer que la suspensió, la direcció i els frens haguessin de ser reforçats.

El motor disposa d'un controlador que ajusta la tensió en funció de la posició del pedal de l'accelerador. El controlador també supervisa la temperatura en el compartiment del motor, i si és superior a 120° es limita el corrent màxim i la velocitat a 60 km/h.

Les bateries estan refrigerades per aigua i un sistema en monitora la temperatura, així com el corrent de càrrega i descàrrega. Darrere de la reixeta davantera està el carregador de 220 V, que es connecta a la xarxa amb un endoll normal. El Toledo Elèctric també recupera energia en frenada, quan el generador lliura fins a 60 A a les bateries.

La conducció del Toledo Elèctric és molt senzilla. N'hi ha prou amb connectar l'interruptor de seguretat, engegar amb la clau i accelerar. Seguidament s'engrana la marxa i ja es pot iniciar el recorregut. L'única precaució és controlar periòdicament el monitor d'estat de càrrega de les bateries i procedir a recarregar-les si estan al 20%. Ah, i cal evitar també rentar el Toledo Elèctric en un túnel de rentat!

Després dels Jocs, el SEAT Toledo Elèctric Olímpic va estar exposat en l'estand de SEAT en el Saló de París, al costat del concept-car Concepte T. Per descomptat, el progrés de la tecnologia elèctrica ha eclipsat les seves xifres, però el 1992 va ser un projecte important, que va venir a demostrar els mitjans i la capacitat tècnica del Centre Tècnic de SEAT.

El desenvolupament de vehicles elèctrics en el Centre Tècnic va continuar els anys següents amb altres prototips basats en l’Ibiza i la furgoneta Inca, el prototip IBE de 2010, totalment elèctric, i una petita sèrie d'Altea XL elèctrics, cedits a institucions. Tot això va culminar amb la presentació el 2019 del SEAT el-Born, anticipació del primer SEAT o CUPRA elèctric de sèrie dissenyat des de zero com a vehicle elèctric.