Presentat en el Saló de Barcelona de 1991, el SEAT Toledo va ser el primer model de la marca desenvolupat totalment dins de l'òrbita del Grup Volkswagen. Dissenyat per Giorgio Giugiaro, presentava un concepte inèdit en la seva època: una berlina de tres volums amb una àmplia porta posterior. La versió 2.0i GT muntava un elàstic motor de 2 litres i 115 CV.

Però el Toledo representava molt més que un nou model. Va ser la culminació d'un dels reptes més grans que un fabricant de cotxes hagi afrontat mai. El Toledo va ser el tercer gran projecte propi de SEAT arran de la separació amb l'anterior soci tècnic, després dels Ronda/Málaga i l’Ibiza, desenvolupats en el Centre Tècnic de SEAT a Martorell i propulsats pels motors SEAT System Porsche.

En canvi, el Toledo va ser el primer SEAT que ja comptava amb els motors del Grup Volkswagen en tota la gamma. No obstant això, no va ser el primer SEAT amb un motor VW: aquest honor va correspondre a la furgoneta Terra Dièsel de 1990.

El Toledo va ser el substitut del SEAT Málaga, però el seu concepte era molt més modern. El disseny de la Ital Design de Giugiaro per a SEAT era una compacta berlina de 4,3 metres, però amb la peculiaritat de tenir 5 portes, tot combinant l'elegància d'un automòbil de 3 volums amb el caràcter pràctic de la porta posterior. Així, el Toledo disposava d'un cavernós maleter de 550 litres (més gran fins i tot que el del Málaga, que ja era enorme) i, a més, la seva capacitat es podia duplicar abatent els seients posteriors.

Aquesta en va ser una de les grans raons de l’èxit en el segment mitjà-alt de les berlines, juntament amb un bon rendiment i economia de consum, i una gran comoditat i estabilitat. La qualitat del projecte Toledo (més de 4 anys de desenvolupament en el Centre Tècnic de Martorell) va suposar la majoria d'edat de la nova SEAT.

La gamma inicial del Toledo estava formada per sis motors de gasolina i dièsel, combinats amb quatre nivells d'acabat: CL, GL, GLX i GT. L'acabat GT era el més alt de la gamma i estava disponible amb els dos motors més potents: el 2.0 de 115 CV i l'1.8 16v de 128 CV. El 1995, aquest últim va ser substituït per un 2.0 16v de 150 CV. A la fi d'aquest any, el Toledo també va rebre el famós motor dièsel TDI de 90 CV i, un any més tard, el TDI de 110 CV.

A més, el Toledo va ser el primer SEAT amb frens antiblocatge ABS, de sèrie en aquest acabat GT. El Toledo GT es distingia de la resta de la gamma per les llantes d'aliatge, els para-cops i els estreps en el color de la carrosseria, el discret i ben integrat aleró posterior, l'ordinador de bord i el logo GT en la calandra, els estreps, els pilots posteriors i el volant.

El nou estil dinàmic del Toledo es notava també en detalls com el catadiòptric que unia els dos pilots posteriors. L'efecte era semblant al de l'actual León IV, en què la llum posterior recorre tot l'ample de la carrosseria.

D'altra banda, el Toledo va ser l'últim nou model fabricat en la planta de SEAT a Zona Franca, ja que l’Ibiza II de 1993 ja es va fabricar directament en la nova fàbrica de Martorell (encara que a Zona Franca es va continuar fabricant el Marbella quan el Toledo es va traslladar també a Martorell el 1994).

Molt vinculat doncs a Barcelona, el Toledo va arribar al mercat en un moment força emocionant per a la ciutat, poc abans dels Jocs Olímpics de 1992. SEAT va ser un col•laborador actiu de l'esdeveniment i el Toledo va ser el model estrella de la flota de 2.000 cotxes que SEAT va cedir a l'organització. A més, SEAT va construir en el Centre Tècnic el prototip Toledo Elèctric Olímpic, una versió 100% elèctrica del Toledo que es va usar en la prova olímpica de marató (segons la normativa del COI, havia de ser oberta per un vehicle d’emissions zero).

SEAT HISTÓRICOS conserva aquest Toledo 2.0i GT, fabricat el 1994. Encara correspon a la primera versió del model, abans del lleuger redisseny que va rebre el Toledo el 1995, que amb prou feines en va alterar la línia. Les úniques diferències d'aquesta unitat respecte dels primers Toledo GT es troben a l'interior, amb una nova tapisseria i un nou volant amb coixí de seguretat i ja sense el logo GT. El cotxe es troba en perfecte ordre de marxa i, malgrat la seva tecnologia encara plenament moderna, comença a merèixer consideració com a vehicle clàssic.