Quan el 850 ja era un model de fabricació exclusiva de SEAT, la marca espanyola en va renovar totalment la gamma cap al final de 1972, substituint els 850 Normal i Especial pels 850 D i 850 D Especial, respectivament.

El SEAT 850 s'havia presentat el 1966, i reprenia l'esquema “tot al darrere” (motor posterior i tracció al darrere) del 600, però amb més espai i potència que el popular “sis-centó”. La gran novetat del 850 va ser que se’n va declinar tota una gamma. Fou el primer SEAT ofert amb diferents mecàniques i carrosseries, amb variants de 2 i 4 portes, una versió Especial (més potent), un Coupé i fins i tot un descapotable oficialment denominat Sport, tot i que conegut com a Spider.

La gamma 850 aviat va passar a rivalitzar amb el 600 D i cap al final de la dècada dels 60 era el cotxe més venut de SEAT i, per tant, del mercat espanyol. Quan es va deixar de fabricar el 1974, després de vuit anys en producció, era el segon SEAT més fabricat de la història després del 600, amb més de 660.000 unitats enfront de les gairebé 800.000 del “sis-centó”.

La trajectòria comercial del 850 va anar en paral•lel amb la del 600. Igual que aquest, també va tenir una versió llarga de quatre portes produïda per SEAT. Però el més transcendent, i alhora un símbol de la dimensió cada vegada més important de SEAT com a fabricant europeu d'automòbils, va ser que quan el 850 va deixar de produir-se a Itàlia també va passar a ser un model exclusiu de SEAT per a tota Europa, com ja ho era el 600.

SEAT va aprofitar l’avinentesa per a efectuar una renovació total del 850 el setembre de 1972. El resultat fou la nova gamma 850 D, que es va presentar el mes següent en el Saló de París, amb variants de 2 i 4 portes, i una versió D Especial, més potent, també de 2 i 4 portes, a més del D Especial 4 Puertas Lujo. SEAT repetia així el que ja havia fet amb el 600, en substituir el 600 D pel 600 E el 1970, un model que també s'exportava a diversos països europeus.

D'aquesta manera, SEAT satisfeia la demanda que el 850 encara tenia en alguns mercats europeus. De fet, el 850 D va ser el primer SEAT exportat a Anglaterra, amb volant, pedals, tauler d'instruments, etc. a la dreta. Igual que el 600 L Especial presentat també a la fi de 1972, els 850 D es reconeixien fàcilment per les sortides de ventilació en els muntants posteriors, a més d'una nova calandra i noves motllures amb el nom de la marca i el model.

Però l’avanç més important es produïa en l'àmbit de la seguretat activa, atès que els 850 D van generalitzar el doble circuit independent de frens, al davant i al darrere, en tota la gamma 850, quan abans només en disposava l’alt de gamma 850 Especial 4 Puertas Lujo. L'interior presentava a més uns nous seients, més envolupants, amb noves tapisseries i amb la banqueta posterior abatible, la qual cosa alliberava un ampli espai per a equipatges. D'altra banda, desapareixien de la gamma els 850 Sport Coupé i Sport Spider.

L'any següent, a mitjan 1973, es va deixar de fabricar el SEAT 600, i el 850 D va seguir endavant com a últim integrant de l'arquitectura “tot al darrere”. I això malgrat que el 1972 ja s'havia llançat el SEAT 127, el primer SEAT de tracció davantera, amb un disseny i concepte molt més moderns.

Tanmateix, la crisi del petroli va fer que en el mercat continués havent-hi un forat per a un model realment econòmic, més fins i tot que el 127. Això va fer que SEAT presentés el 1974 el 133, un nou cotxe amb l'arquitectura “tot al darrere” del 600 i el 850 però combinat amb l'estil més actual del 127. El 133 es va començar a comercialitzar el juny d'aquest any, i el 850 D va deixar de fabricar-se al juliol.

Aquesta unitat de 850 D que forma part de la Col•lecció de SEAT HISTÓRICOS és precisament una de les últimes fabricades del 850, l'abril de 1974. Aquest cotxe sempre ha estat propietat de SEAT i mai ha estat matriculat. De color blanc i amb la tapisseria vermella, en l'època es va utilitzar per a fotos de catàleg i publicitàries, i es conserva en estat totalment original.

De fet, en els seus gairebé 50 anys de vida amb prou feines ha recorregut un centenar de quilòmetres, una circumstància excepcional en un automòbil tan antic, que avui dia ofereix la rara oportunitat de conduir un vehicle clàssic que està pràcticament com a nou.